El
passat divendres 11 d'abril l'assemblea d'Arran a la zona Ter-Brugent
va organitzar una xerrada sobre el moviment estudiantil als Països
Catalans amb Lluc Salellas i Sergi Vàzquez com a ponents de l'acte.
El
primer en parlar va ser en Lluc Salellas, qui va explicar l'origen de
l'educació actual. Podem dir que l'actual sistema educatiu té les
seves arrels a la Prússia del segle XIX, quan aquesta regió de
l'actual Alemanya intentava liderar un procés unificador amb altres
principats germànics. Amb la finalitat de crear un sentiment únic
de tota la població, aquest estat va començar a implantar un
sistema educatiu fortament nacionalista i militarista.
Per
altre banda, la universalització de l'educació es va fer gràcies a
la pujant força del moviment obrer que va causar que els estats
liberals es veiessin obligats a crear un sistema on es garantís una
sèrie de drets bàsics i públics per tota la població, creant així
l'anomenat Estat del benestar.
Amb
les primeres aplicacions de les polítiques neoliberals als anys 80,
aquest sistema de drets bàsics s'ha vist greument afectat. Amb
l'obligació de defensar l'educació pública, als anys 90 van
començar a sorgir a tota Europa diverses organitzacions estudiantils
que lluitaven pel manteniment d'aquest sistema.
D'aquesta
manera, segons explica en Lluc Salellas, ell va entrar a militar a
aquest moviment cap a l'any 1997. Als Països Catalans aquest
moviment tenia dos
característiques fonamentals; s'organitzava sobretot a partir
d'assemblees de facultat i les organitzacions d'esquerres i
independentistes, com per exemple BEI (Bloc d'Estudiants
Independentistes), Assemblea d'Estudiants Nacionalistes, Associació
Catalana d'Estudiants, Alternativa l'Estel, hi eren molt present.
Davant
la necessitat d'unificar la lluita, les diverses organitzacions
estudiantils d'esquerres i independentistes, menys Alternativa
l'Estel, van decidir crear la CEPC (Coordinadora Estudiantil dels
Països Catalans). Aquesta nova organització va vertebrar la lluita
estudiantil al llarg dels Països Catalans i va organitzar les
primeres assemblees a l'educació secundària.
Finalment,
l'any 2006 les dues organitzacions estudiantils existents en aquell
moment (CEPC i Alternativa Estel) van decidir confluir, creant el
SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans). Aquesta
organització des dels seus inicis s'ha convertit en l'avantguarda
del moviment estudiantil a nivell europeu, sobretot gràcies a la
lluita antibolonya.
Malgrat
la implementació del Pla Bolonya no es va poder aturar, la lluita
contra aquest ha donat unes lliçons importantíssimes al moviment
estudiantil català.
Una
vegada arribat a aquest punt, el segon ponent, en Sergi Vázquez, va
prendre la paraula. Aquest va explicar la seva experiència com a
militant del SEPC des de la creació d'aquesta organització.
Segons
en Sergi Vázquez, el moviment estudiantil té un component
generacional molt important, circumstància que genera que aquest
estigui sotmès a canvis cíclics de militància que comporten
diferents ritmes de treball i diferents graus de combativitat.
Per a
ell, la lluita antibolonya fou molt dura, a causa de la repressió
que va patir. Tot i el fracàs d'aquesta lluita, a causa de la
introducció del pla, la lluita contra el nou sistema d'universitat
va crear una gran consciència estudiantil.
A
l'UdG, des de l'any 2010, el moviment estudiantil ha tingut una gran
revifalla que va fer possible l'ocupació amb èxit del rectorat
durant els últims dies del curs 2011-2012. Aquesta ocupació va
obligar a les institucions universitàries a negociar alguns punts
mínims.
Durant
el curs actual, en Sergi té la impressió que el moviment
estudiantil s'ha tornat a reactivar a l'UdG. Gràcies a aquest fet,
s'han aconseguit diverses coses com per exemple el fraccionament de
la matrícula sense la imposició d'interessos i s'està negociant
l'ampliació de beques atorgades per la pròpia universitat entre
altres.
L'acte
va acabar amb un breu recordatori a Guillem Agulló, assassinat per
feixistes espanyols ara fa 21 anys.
