dimarts, 16 de juny del 2015

Comunicat en defensa del riu Ter

Un esplèndid matí de primavera, un diumenge de juny, amb motiu de la Diada Mundial del Medi Ambient que se celebra cada 5 de juny des de l’any 1972, hem volgut celebrar una caminada per la vora del nostre riu, el Ter. Una activitat festiva per tal de denunciar l’actual maltractament del nostre riu i poder crear una alternativa a aquest sistema que avantposa l'interès personal al comú.
La humanitat sempre ens hem aplegat vora la riba dels rius o les rieres i n'hem fet la nostra llar, hi hem crescut i hi hem prosperat. Malauradament, en el transcurs dels anys, hem oblidat la importància d’aquest gran bé natural, imposant el nostre benestar per sobre d’aquest, contaminant-lo i fent una molt mala gestió que ha acabat en la privatització de l'aigua. Així doncs, des de l'arribada del govern de Mas a la Generalitat s'ha iniciat un seguit d'accions que tenen com a objectiu privatitzar les aigües del Ter-Llobregat. La privatització d'aquest òrgan pot significar la reducció encara més del cabdal dels nostres rius, uns rius que pateixen un “espoli” ecològic des de fa molt de temps. Aquesta privatització també farà encarir la factura de l'aigua pels usuaris que pot incrementar-se fins al doble i minvarà clarament el control que tenen les diverses institucions públiques respecte als recursos aqüífers. Tampoc hem d'oblidar que en molts casos la gestió de l'aigua municipal està a mans privades com per exemple a Anglès on una empresa internacional, Aqualia, és la qui controla aquest recurs natural, fent encarir també les factures de l'aigua.
Com hem dit, a causa de diverses raons el nostre riu ha patit una reducció molt important del seu cabal. Per exemple durant els anys cinquanta circulaven pel Ter 20 m³/s (metres cúbics per segon), i es preveia un transvasament de 8 m³/s (40%). Actualment el cabal mitjà és de 12 m³/s i es continuen transvasant 8 m³/s “com a mínim”, que representen un 70%. És evident doncs, com hem dit abans, que el Ter pateix un espoli molt gran del seu cabal d'aigua, molt més que el permès per les diverses lleis. L'incompliment de bona part de la legislació per part de l'Agència Catalana de l'Aigua hauria de portar als seus òrgans de direcció i tècnics d'alt rang a processos judicials per la responsabilitat d'incompliment d'aquestes lleis.
La contaminació de Ter també és un tema que ens preocupa. Tot i les evidents millores durant els darrers anys amb la construcció de plantes depuradores o el control més exhaustiu de les empreses que estan a prop del riu, cosa que ha fet millorar la qualitat de l'aigua, permeten el consum humà, el Ter continua patint casos greus de contaminació que no ens deixa abaixar la guàrdia. Segons diversos estudis aquest riu té un alt risc de degradació, motiu pel qual hem de reclamar una major protecció.
Les comunitats de ribera tenen un paper cabdal en molts processos ecològics. Les comunitats de ribera ben estructurades poden contribuir a esmorteir l’impacte de les crescudes absorbint inundacions, en la mesura que incrementen la rugositat del terreny i frenen la força erosiva de l’aigua, tot rebaixant la velocitat de l’aigua. La fixació de sediments i la captació de nutrients, matèria orgànica i altres possibles contaminants fa de les formacions vegetals de ribera un filtre natural molt efectiu, que afavoreix la capacitat d’autodepuració característica dels sistemes fluvials en bon estat. Malgrat les connotacions positives que té el manteniment dels boscos de ribera, avui dia es produeixen un bon nombre d'agressions directes i indirectes, que moltes vegades són reflex –especialment les darreres– de processos que tenen lloc aigües amunt o en punts de la conca allunyats. Polítiques sectorials tan diverses com l’energètica, el planejament urbanístic i les infraestructures acaben afectant els espais riberencs i les funcions ecològiques que duen a terme. La recuperació de ribera és sinònim de qualitat i millora del nivell de vida, gràcies sobretot als seus paisatges. Aquests també poden ser aprofitat per diverses activitats lúdiques molt importants pel desenvolupament social de les persones, per tant considerem necessari dur a terme aquestes accions de revitalització de l'entorn.
El Ter sempre ha estat un dels motors de les nostres viles, una de les raons que va fer que els nostres avantpassats decidissin assentar-se en aquesta vall fou les grans oportunitats que oferir aquest riu i el seu entorn. Tampoc s'entén l'època contemporània sense aquest riu. Abans de finalitzar el segle XIX un bon grapat de fàbriques es van instal·lar als nostres pobles, aprofitant l'aigua del Ter per tal de produir l'energia necessària per fer funcionar les màquines de vapor. Com podem veure doncs, aquest riu sempre ha estat un motor per a la nostra zona i creiem que aquest avui ha d'esdevenir un altre cop la peça que faci reviure econòmicament el Ter-Brugent. Apostem per l'aprofitament del riu per l'ús turístic i esportiu, sempre i quan respecti l'entorn i sigui sostenible ecològicament. També creiem que s'ha de fomentar la connectivitat d'aquest entorn amb altres indrets com poden ser les vies verdes o nombrosos llocs d'interès que hi ha per tots els nostres pobles.
Per això som aquí, per retrobar-nos amb uns paisatges encisadors, per festejar la màgia del nostre riu Ter, per gaudir de la companyia de tots vosaltres. Per anunciar públicament el nostre desacord amb aquesta situació de deixadesa del riu i el seu voltant. Per això demanem un control democràtic de la gestió de l’aigua i la remunicipalització d’aquest bé, el control per tal d'evitar la contaminació del riu i la millora del seu entorn. De la mateixa manera volem tornar a aprofitar el riu, perquè el Ter torni a esdevenir una part important de les nostres vides.
NI UN PAM DE TERRA NI UNA GOTA D'AIGUA, ALS PAÏSOS CATALAMS DEFENSEM EL TERRITORI, DEFENSEM LA TERRA!

dissabte, 28 de febrer del 2015

Projecció del film Ladybird, Ladybird

El dia 6 de març projectarem el film "Ladybird, Ladybird" d'en Ken Loach en motiu del Dia de la Dona (8 de març). Divendres que ve al Centre Cultural Parroquial de la Cellera de Ter a 2/4 de 10!

Us hi esperem a tots i totes!


dimecres, 25 de febrer del 2015

Crònica de la xerrada de Nicaragua

El passat 21 de febrer es va celebrar a l'Hotel d'entitats d'Anglès la xerrada sobre Nicaragua amb Jaume Soler com a ponent.
L'acte va començar amb el ponent fent una breu introducció sobre les principals característiques del país nica, on està situat geogràficament, dades demogràfiques, estructura ètnica del país...
A continuació el ponent va explicar que Nicaragua s'independitzà de l'Imperi Espanyol a l'any 1821. Tot i que en aquest moment podem trobar l'origen de l'estat nica, no és fins entrat el segle XX quan aquest estat aconsegueix el domini total de les àmplies zones de població indígena.
Fins la victòria definitiva de la revolució sandinista, a l'any 1979, EUA va tenir una gran influència sobre els diversos governs de Nicaragua. La situació geogràfica d'aquest d'aquest país, el van convertir en un punt estratègic internacionalment. Aquesta forta intervenció nord-americana va generar un fort sentiment antiimperialista entre la població del país.
Després de la guerra entre liberals i conservadors, aquests dos sectors van arribar a un acord de pau. Fou en aquest moment quan un grup contrari a aquest tractat, tots ells liderats per Sandino, van decidir començar una guerra de guerrilles. Així doncs, Sandino i els seus seguidors van aconseguir grans victòries. Després del definitiu acord de pau el país va quedar dividit en dos parts, per un costat hi havia la part governada per Sandino on l'economia dels camperols es basava en un sistema de cooperatives i la part liderada pel general Samoza, recolzat pels EUA i contrari a Sandino. Aquest conflicte es va acabar amb l'assassinat del guerriller i l'enderrocament del seu model de país. Tot i la seva derrota, Sandino es va convertir en un símbol de lluita i llibertat pel poble nicaragüenc.
Al 1961, persones escindides del Partit Comunista de Nicaragua van formar el Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN). Aquest en un primer moment va seguir les tesis foquistes que venien des de Cuba. La guerra de guerrilles va finalitzar el 19 de juliol de 1979 quan els sandinistes van entrar victoriosos a la ciutat de Managua.
A partir d'aquest moment, el nou govern va practicar una política d'economia mixta, no alineada amb cap bloc i amb una gran pluralitat política. Tot això va provocar una gran transformació i una gran millora del nivell de vida de bona part de la població.
A partir de 1983 els EUA van començar a armar i a recolzar els contraris al govern sandinista. Això va ser l'inici d'una brutal guerra que va significar una llossa pel govern popular, car bona part del pressupost havia d'anar destinat a despeses militars.
Amb aquest context tant negatiu, el FSLN va perdre les eleccions de 1990, començant així un dur període a l'oposició durant més de 25 anys. Durant aquesta etapa, el govern de Nicaragua va començar a aplicar mesures neoliberals que van debilitar encara més el país.
Tot va canviar el 2006 quan el sandinisme va tornar a guanyar les eleccions. Junt amb les victòries democratitzadores de la resta de l'Amèrica Llatina, el sandinisme va patir una regeneració del seu pensament, per tal de poder aplicar els seus plans de millora per a les classes populars.
Abans de finalitzar la xerrada, es va projectar un vídeo on s'explicava i es mostrava l'experiència d'agermanament entre el poble d'Arbúcies i el de Palacaguina.


divendres, 13 de febrer del 2015

Xerrada sobre Nicaragua

El dissabte 21 de febrer, a les 7 de la tarda, a l'Hotel d'entitats d'Anglès se celebrarà la xerrada sobre  Nicaragua amb Jaume Soler, exalcalde d'Arbúcies, militant de la CUPA i president de l'organització de solidaritat amb Nicaragua SOARPAL (Solidaritat Arbúcies - Palacagüina).


divendres, 6 de febrer del 2015

Crònica de la xerrada del Kurdistan

El passat 24 de gener es va celebrar a l'Hotel d'entitats d'Anglès la xerrada sobre el Kurdistan amb Metin Ensan, membre de Kurdiscat, com a ponent. Aquesta xerrada fou el primer acte dins de cicle de xerrades internacionalista organitzat per l'assemblea d'Arran Ter-Brugent.
En Meti va començar fent una breu introducció sobre la situació del Kurdistan abans del segle XX. Així doncs, durant l'Imperi Otomà, el poble kurd tenia una sèrie de drets nacionals. Amb el desmembrament d'aquest imperi, un cop finalitzada la I Guerra Mundial i la creació de nous estats totalment inventats, el Kurdistan va perdre tota l'autonomia que anteriorment havia tingut.
Des dels inicis del segle XX el poble kurd ha vist com els diversos estats que l'oprimeixen han intentat assimilar-lo o, fins i tot, aniquilar-lo. L'estat sirià per exemple no reconeix com a poble ni com a ciutadans a la població kurda. Tant Turquia i Iran, com Iraq i Síria ha massacrat constantment el Kurdistan.
El ponent considera que la lluita per les llibertats pel poble kurd ha estat àmpliament impulsada pel PKK de Turquia. Aquest fet ha permès que en aquest estat els kurds hagin aconseguit una sèrie de reconeixements. Avui dia, l'estat turc i la guerrilla kurda estant en un procés de negociacions iniciat després de l'alto el foc del PKK. Tot i aquesta aparent situació de pau, el govern de Turquia continua foragitant el poble kurd i les seves organitzacions.
Actualment a la zona del Kurdistan sota domini sirià, entremig de la guerra que enfronta un el règim d'Al-Asad contra l'islamisme radical, s'està duent a terme un procés revolucionari molt important. Cada poble s'organitza a partir d'assemblees locals que són les que ho decideixen tot, alhora que les dones tenen un poder molt gran en la construcció d'aquesta nova societat. Conegut com a confederalisme democràtic, aquest model autogestionari considera que el poder ha d'anar de baix a dalt, és a dir, han de ser les classes populars qui escollin el seu futur.
Aquesta revolució no només afecte al poble kurd, sinó que també pot suposar una gran transformació a tot el Pròxim Orient i a tots els països àrabs, democratitzant la zona i eliminant antigues normes. Cal dir però que la regió autònoma kurda de l'Iraq, així com altres estats de la zona, no veuen en molt bons ulls aquest procés, car els pot suposar una pèrdua dels seus privilegis.

L'acte va acabar amb un fort aplaudiment de la quinzena d'assistents a la xerrada que un cop acabada, es van aixecar a preguntar-li els dubtes que encara tenien sobre el Kurdistan i la seva lluita, a en Metin.  

divendres, 16 de gener del 2015

Xerrada sobre Kurdistan

El dissabte 24 de gener, a les 7 de la tarda, a l'Hotel d'entitats d'Anglès es celebrarà la xerrada sobre el Kurdistan amb Jordi Vàzquez, membre de Kurdiscat - Comitè Català de Solidaritat amb Kurdistan.