El
passat 21 de febrer es va celebrar a l'Hotel d'entitats d'Anglès la
xerrada sobre Nicaragua amb Jaume Soler com a ponent.
L'acte
va començar amb el ponent fent una breu introducció sobre les
principals característiques del país nica, on està situat
geogràficament, dades demogràfiques, estructura ètnica del país...
A
continuació el ponent va explicar que Nicaragua s'independitzà de
l'Imperi Espanyol a l'any 1821. Tot i que en aquest moment podem
trobar l'origen de l'estat nica, no és fins entrat el segle XX quan
aquest estat aconsegueix el domini total de les àmplies zones de
població indígena.
Fins
la victòria definitiva de la revolució sandinista, a l'any 1979,
EUA va tenir una gran influència sobre els diversos governs de
Nicaragua. La situació geogràfica d'aquest d'aquest país, el van
convertir en un punt estratègic internacionalment. Aquesta forta
intervenció nord-americana va generar un fort sentiment
antiimperialista entre la població del país.
Després
de la guerra entre liberals i conservadors, aquests dos sectors van
arribar a un acord de pau. Fou en aquest moment quan un grup contrari
a aquest tractat, tots ells liderats per Sandino, van decidir
començar una guerra de guerrilles. Així doncs, Sandino i els seus
seguidors van aconseguir grans victòries. Després del definitiu
acord de pau el país va quedar dividit en dos parts, per un costat
hi havia la part governada per Sandino on l'economia dels camperols
es basava en un sistema de cooperatives i la part liderada pel
general Samoza, recolzat pels EUA i contrari a Sandino. Aquest
conflicte es va acabar amb l'assassinat del guerriller i
l'enderrocament del seu model de país. Tot i la seva derrota,
Sandino es va convertir en un símbol de lluita i llibertat pel poble
nicaragüenc.
Al
1961, persones escindides del Partit Comunista de Nicaragua van
formar el Frente Sandinista de Liberación
Nacional (FSLN).
Aquest en un primer moment va seguir les tesis foquistes que venien
des de Cuba. La guerra de guerrilles va finalitzar el 19 de juliol de
1979 quan els sandinistes van entrar victoriosos a la ciutat de
Managua.
A partir d'aquest moment, el nou govern va practicar una política
d'economia mixta, no alineada amb cap bloc i amb una gran pluralitat
política. Tot això va provocar una gran transformació i una gran
millora del nivell de vida de bona part de la població.
A partir de 1983 els EUA van començar a armar i a recolzar els
contraris al govern sandinista. Això va ser l'inici d'una brutal
guerra que va significar una llossa pel govern popular, car bona part
del pressupost havia d'anar destinat a despeses militars.
Amb aquest context tant negatiu, el FSLN va perdre les eleccions de
1990, començant així un dur període a l'oposició durant més de
25 anys. Durant aquesta etapa, el govern de Nicaragua va començar a
aplicar mesures neoliberals que van debilitar encara més el país.
Tot va canviar el 2006 quan el sandinisme va tornar a guanyar les
eleccions. Junt amb les victòries democratitzadores de la resta de
l'Amèrica Llatina, el sandinisme va patir una regeneració del seu
pensament, per tal de poder aplicar els seus plans de millora per a
les classes populars.
Abans de finalitzar la xerrada, es va projectar un vídeo on
s'explicava i es mostrava l'experiència d'agermanament entre el
poble d'Arbúcies i el de Palacaguina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada