Projecció del film Ladybird, Ladybird

El dia 6 de març projectarem el film "Ladybird, Ladybird" d'en Ken Loach en motiu del Dia de la Dona (8 de març). Divendres que ve al Centre Cultural Parroquial de la Cellera de Ter a 2/4 de 10!

Us hi esperem a tots i totes!

Crònica de la xerrada de Nicaragua

El passat 21 de febrer es va celebrar a l'Hotel d'entitats d'Anglès la xerrada sobre Nicaragua amb Jaume Soler com a ponent.

L'acte va començar amb el ponent fent una breu introducció sobre les principals característiques del país nica, on està situat geogràficament, dades demogràfiques, estructura ètnica del país...

A continuació el ponent va explicar que Nicaragua s'independitzà de l'Imperi Espanyol a l'any 1821. Tot i que en aquest moment podem trobar l'origen de l'estat nica, no és fins entrat el segle XX quan aquest estat aconsegueix el domini total de les àmplies zones de població indígena.

Fins la victòria definitiva de la revolució sandinista, a l'any 1979, EUA va tenir una gran influència sobre els diversos governs de Nicaragua. La situació geogràfica d'aquest d'aquest país, el van convertir en un punt estratègic internacionalment. Aquesta forta intervenció nord-americana va generar un fort sentiment antiimperialista entre la població del país.

Després de la guerra entre liberals i conservadors, aquests dos sectors van arribar a un acord de pau. Fou en aquest moment quan un grup contrari a aquest tractat, tots ells liderats per Sandino, van decidir començar una guerra de guerrilles. Així doncs, Sandino i els seus seguidors van aconseguir grans victòries. Després del definitiu acord de pau el país va quedar dividit en dos parts, per un costat hi havia la part governada per Sandino on l'economia dels camperols es basava en un sistema de cooperatives i la part liderada pel general Samoza, recolzat pels EUA i contrari a Sandino. Aquest conflicte es va acabar amb l'assassinat del guerriller i l'enderrocament del seu model de país. Tot i la seva derrota, Sandino es va convertir en un símbol de lluita i llibertat pel poble nicaragüenc.

Al 1961, persones escindides del Partit Comunista de Nicaragua van formar el Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN). Aquest en un primer moment va seguir les tesis foquistes que venien des de Cuba. La guerra de guerrilles va finalitzar el 19 de juliol de 1979 quan els sandinistes van entrar victoriosos a la ciutat de Managua.

A partir d'aquest moment, el nou govern va practicar una política d'economia mixta, no alineada amb cap bloc i amb una gran pluralitat política. Tot això va provocar una gran transformació i una gran millora del nivell de vida de bona part de la població.

A partir de 1983 els EUA van començar a armar i a recolzar els contraris al govern sandinista. Això va ser l'inici d'una brutal guerra que va significar una llossa pel govern popular, car bona part del pressupost havia d'anar destinat a despeses militars.

Amb aquest context tant negatiu, el FSLN va perdre les eleccions de 1990, començant així un dur període a l'oposició durant més de 25 anys. Durant aquesta etapa, el govern de Nicaragua va començar a aplicar mesures neoliberals que van debilitar encara més el país.

Tot va canviar el 2006 quan el sandinisme va tornar a guanyar les eleccions. Junt amb les victòries democratitzadores de la resta de l'Amèrica Llatina, el sandinisme va patir una regeneració del seu pensament, per tal de poder aplicar els seus plans de millora per a les classes populars.

Abans de finalitzar la xerrada, es va projectar un vídeo on s'explicava i es mostrava l'experiència d'agermanament entre el poble d'Arbúcies i el de Palacaguina.

Xerrada sobre Nicaragua

El dissabte 21 de febrer, a les 7 de la tarda, a l'Hotel d'entitats d'Anglès se celebrarà la xerrada sobre  Nicaragua amb Jaume Soler, exalcalde d'Arbúcies, militant de la CUPA i president de l'organització de solidaritat amb Nicaragua SOARPAL (Solidaritat Arbúcies - Palacagüina).

Crònica de la xerrada del Kurdistan

El passat 24 de gener es va celebrar a l'Hotel d'entitats d'Anglès la xerrada sobre el Kurdistan amb Metin Ensan, membre de Kurdiscat, com a ponent. Aquesta xerrada fou el primer acte dins de cicle de xerrades internacionalista organitzat per l'assemblea d'Arran Ter-Brugent.

En Meti va començar fent una breu introducció sobre la situació del Kurdistan abans del segle XX. Així doncs, durant l'Imperi Otomà, el poble kurd tenia una sèrie de drets nacionals. Amb el desmembrament d'aquest imperi, un cop finalitzada la I Guerra Mundial i la creació de nous estats totalment inventats, el Kurdistan va perdre tota l'autonomia que anteriorment havia tingut.

Des dels inicis del segle XX el poble kurd ha vist com els diversos estats que l'oprimeixen han intentat assimilar-lo o, fins i tot, aniquilar-lo. L'estat sirià per exemple no reconeix com a poble ni com a ciutadans a la població kurda. Tant Turquia i Iran, com Iraq i Síria ha massacrat constantment el Kurdistan.

El ponent considera que la lluita per les llibertats pel poble kurd ha estat àmpliament impulsada pel PKK de Turquia. Aquest fet ha permès que en aquest estat els kurds hagin aconseguit una sèrie de reconeixements. Avui dia, l'estat turc i la guerrilla kurda estant en un procés de negociacions iniciat després de l'alto el foc del PKK. Tot i aquesta aparent situació de pau, el govern de Turquia continua foragitant el poble kurd i les seves organitzacions.

Actualment a la zona del Kurdistan sota domini sirià, entremig de la guerra que enfronta un el règim d'Al-Asad contra l'islamisme radical, s'està duent a terme un procés revolucionari molt important. Cada poble s'organitza a partir d'assemblees locals que són les que ho decideixen tot, alhora que les dones tenen un poder molt gran en la construcció d'aquesta nova societat. Conegut com a confederalisme democràtic, aquest model autogestionari considera que el poder ha d'anar de baix a dalt, és a dir, han de ser les classes populars qui escollin el seu futur.

Aquesta revolució no només afecte al poble kurd, sinó que també pot suposar una gran transformació a tot el Pròxim Orient i a tots els països àrabs, democratitzant la zona i eliminant antigues normes. Cal dir però que la regió autònoma kurda de l'Iraq, així com altres estats de la zona, no veuen en molt bons ulls aquest procés, car els pot suposar una pèrdua dels seus privilegis.

L'acte va acabar amb un fort aplaudiment de la quinzena d'assistents a la xerrada que un cop acabada, es van aixecar a preguntar-li els dubtes que encara tenien sobre el Kurdistan i la seva lluita, a en Metin.